Una de les meves passions és el Patí català. M'agrada el silenci de navegar a vela, a tocar el mar. Sobretot a les tardes, d'estiu, quan el soroll de la costa: el garbuix dels jocs de platja, el tren del Maresme i els cotxes, arriba llunyà.

2005/07/22

Que farem si s'acaba el petroli?


Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, ius voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marcat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant

Bob dylan, adapatació Albert Batiste
Depenem del Petroli, molt, moltíssim, quantes de les coses que ens envolten provenen del petroli?
Però el petroli no és infinit, és un recurs finit, i algun dia s'acabarà.. .sí..
Però abans d'acabar-se escassejarà , i s'encarirà més i més, i cada vegada estarem més atrapats.
Només aquells que estiguin preparats, que hagin après a nadar s'en sortiran.
No només els individus, també els països s'han d'haver preparat, i és ara que cal començar a fer els deures. És ara que cal començar a independitzar-nos del petroli.
Les grans patents industrials de la segona meitat del segle XX giren alvoltant d'aquest material: plàstics, poliuertans, nylon.
Potser cal posar-nos les piles i començar a buscar substituts, i ser els més ben preparats per quan arribi la crisi del petroli.. que arribarà i no vull ser apocaliptic.
Hem tingut una guerra, la d'Irak, però n'hi haurà més.
Xina cada vegada consumeix més, occident consumeix tant com pot i encara augmenta, Arabia Saudita augmenta la producció demostrant que te corda. Però no hi ha pous nous, el consum no pot augmentar infinitament, el pous començaran a esgotar-se.. i tindrem milions de cotxes als quals no podrem pagar-nos la betzina..

D'aquí a quants anys? 20? o 50? és igual, però cal començar a apendre a nedar

Només hi ha un camí, es diu energia renovable, estalvi energètic, sostenibilitat. Però cal també molta inversió molt I+D per buscar substituts, motes accions valentes per gravar amb impostos el que no té futur i donar ales al que n'ha de tenir. Per evitar que el mercat, i el consumisme ens porti de dret contra una paret o un carreró amb mala sortida.
Els països que tinguin uns dirigents amb els ulls oberts podran fer d'aquest daltabaix una oportunitat.

Agregar a marcadores favoritos:

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Per què t'haig d'explicar qué és un intercanvi?
Perquè cal que cada vegada recordem que en l'intercanvi el benefici no
és només personal, sinó que a més, és benefici col·lectiu?
Perquè?
Perquè oblidem fàcilment que si hi guanya el col·lectiu, també hi
guanyem nosaltres?
Perquè:
SERVIT JO, SERVIT TOTHOM?

Perquè la paraula "comprar" està en cada una de les nostres frases. Està
en cada moviment quotidià de les nostres vides.
La pots veure en els ulls de les persones que et creues pel carrer.
Estàs a la feina per això, per comprar. Vius per comprar.

Però nosaltres n'estem farts. Per això, exercint petits actes de
desobediència quotidiana, estem creant espais reduits, on només hi viu
l'intercanvi, el verb comprar s'ha desmuntant tant que creem un nou
llenguatge sense aquest paraula, creem unes relacions entre la gent que
s'acosta al mercat, de confiança, d'apropament, on saps que si tu hi
guanyes, l'altre també. Els mercats són petits en l'espai i en el temps,
però ens demostren a nosaltres mateixos que en som capaços, que tenim la
capacitat de sobreviure d'aquesta manera, sense comprar. Generant noves
relacions que no són engendrades des del capital, sinó des del col·lectiu.


El diumenge 16 de desembre, a les 11 del matí, al CSOA La Fibra, creem
un d'aquests espais. On, fins i tot, el dinar serà generat a partir de
múltiples intercanvis, dinaràs una sopa de pedres.


I Tal com diu una pintada que hem llegit pel carrer: FELIZ FALSEDAD!


http://musaik.net

3:40 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home